Gemma Lienas: “La violència sexual és la més oculta de les violències que pateixen les dones, les nenes i els nens”

La diputada considera que les mancances del departament de Salut pel que fa a l’atenció de les agressions sexuals són “diverses i notòries” i afirma que la problemàtica és un tema “públic i polític” i no “íntim i privat”

La diputada de Catalunya Sí que es Pot Gemma Lienas ha interpel·lat avui el conseller de Salut, Antoni Comin, sobre les violències sexuals des del punt de vista de la salut, una violència que per a la diputada “és la més oculta de les violències que pateixen les dones, les nenes i els nens”, ja que “costa que sigui reconeguda per víctimes, per familiars, per institucions i per governs” a causa de “raons culturals, és a dir, ideològiques”.

Tot i la manca de dades oficials, Lienas ha assegurat que “a tenor dels estudis consultats o del que diuen els Mossos”, el 90% de les agressions sexuals són comeses per homes. Un fet que, segons Lienas, té “una explicació no biològica, sinó social: l’estructura patriarcal de la nostra societat”. Un altre efecte d’aquest fet és, tal i com ha explicat la diputada, que a les dones, “sovint no les creuen, i enlloc d’acollir-les, se les tracta amb hostilitat”.

La diputada de la confluència ha evidenciat les “mancances diverses i notòries” que el Departament de Salut té pel que fa a l’atenció de les agressions sexuals. Una manca “d’unitats de detecció, seguiment i tractament” als hospitals públics que funcionen 365 dies a l’any, 24 hores al dia. Una manca “de formació en gènere” o una manca de seguiment en alguns dels casos que es produeixen.

A més, Lienas ha posat el focus en les deficiències existents en els protocols, per exemple amb el fet que els diagnòstics pericials busquin “evidències físiques que són molt difícils de provar, excepte en els casos més evidents on hi ha hagut penetració”, un criteri que deixa fora molts altres tipus d’abusos. Altres problemes dels protocols es refereixen a utilitzar per al diagnòstic “teories psicològiques que han estat refutades”, com ara la síndrome d’alienació parental, o el fet de “no donar credibilitat a la versió de les dones o d’infants i joves”.

La diputada també ha reclamat protocols especials per col·lectius com les persones amb discapacitat intel·lectual, malalties mentals o amb dependència de substàncies, persones amb qualsevol diversitat funcional, les dones grans, migrades o víctimes de tràfic de persones, les persones LGTBI o les persones institucionalitzades en residències, hospitals psiquiàtrics o presons.

“Sobre tot, conseller, ens manca prevenció i un bon abordatge de les violències sexuals”, ha dit Lienas, preguntant el conseller “què pensa fer per garantir els drets de dones, infants i joves”.

Recommended Posts